we need to do something (crítica )

El passat 14 d'octubre, vam anar al festival de Cinema internacional de Sitges.

En aquest festival vam veure la pel·lícula "We need to do something" de Seang King.

Aquesta pel·lícula va ser molt interessant i sens dubte ha donat una resposta al públic, sigui positiva o negativa.

Començant per la fitxa tècnica, la pel·lícula "We Need To Do Something" ha sigut estrenada aquest any (2021), correspon al gènere de terror psicològic i tracta sobre una sèrie de problemes que succeeixen a una família disfuncional, la qual per culpa d'un misteriós tornat s'ha quedat atrapada dins d'un lavabo.

La pel·lícula va ser dirigida per Sean King O'Grady i produïda / guionitzada per Max Booth II entre altres.

El repart està compost per: Vinessa Shaw, Sierra McCormick, John James Cronin, Lisette Alexis, Pat Healy i Ozzy Osbourne.

Es va estrenar als Estats units i va estar esponsoritzada per Atlas Industries.

Valoració:

Com m'agrada deixar les coses bones pel final, començarem per la meva crítica personal negativa.

La trama

Per desgràcia, li he trobat moltes falles de continuïtat a la trama, ja que una cosa és jugar amb la quarta paret i altre és deixar els espectadors amb una falta de dades bastant abundant que impedeixen tan sols fer un resum detallat de la història, ja que hi ha moltes coses que no pots explicar ni entendre.

Algunes d'aquestes incongruències són el no explicar realment el que està passant, la naturalitat dels actors davant les situacions paranormals, el canvi tan exagerat de personalitat de la majoria dels personatges, l'excessiva profundització en el tema de la xicota de la protagonista ( però encara així és una profundització molt incongruent)

L'excés de l'ús de la quarta paret

Encara que al principi em va agradar molt l'ús de la quarta paret, crec que no han sagut harmonitzar bé l'ús d'aquesta, ja que a part que donava el desitjat misteri també aportava una falta de dades molt gran que ajuntat amb el "final" fan que la pel·lícula sigui quasi més imaginativa que subjectiva.

El final

Sens dubte ha sigut la part més desagradable dins el meu punt de vista,Un final obert pot ser interessant si et dona les dades suficients per imaginar-te el final... Però la peli en si era tan poc abundant que el final ha sigut com si la pantalla s'hagués tallat en mig de la producció.

Com a consumidora de pel·lícules de terror crec que el final és un dels punts més importants, ja que li dona un resultat inesperat que fa que no vulguis deixar de veure la pel·lícula.

En aquest cas ha sigut totalment decebedor inclòs dolorós de veure.

Ara, anant per la part positiva vull aprofundir en aquests temes.

L'actuació:

Realment considero que l'actuació va ser bastant bona i encertada, els actors han executat molt bé els seus papers en tot moment I encara que de vegades veia falles en l'essència d'algun personatge realment crec que és a causa del guió predeterminat.

L'actuació més bona m'ha semblat la del pare , ja que realment ha fet que tots els espectadors l'odien i això vol dir que ha fet una bona feina.

La música

Em reitero doncs que com a consumidora de pel·lícules de terror, la música i el so són de les coses més importants que realment creen els moments de tensió o seguretat tan importants.

Sense dubte ho considero un dels punts a remarcar de la pel·lícula, ja que des del primer moment em va captivar.

Contingut visual:

Un altre punt a favor sense dubte és l'edició, els colors semblen sobresaturats I l'exposició sembla bastant més suau , amb el conjunt de filtres feien una sensació molt cinemàtica.

Moltes escenes han sigut molt ben emprades, com un angle zenital per donar angoixa o un contrapicat per donar poder.

Els colors També han sigut molt importants, ja que depenent l'essència del personatge tenia una vestimenta d'un color o altre.

En conclusió, ha sigut una per·lícula interessant a nivell visual però realment no la recomanaria a ningú, ja que la trama et deixa molt que desitgar.

FOTOGRAFIES DEL FESTIVAL