ALCARRÀS- critica cinematogràfica

FITXA TÈCNICA:

- Títol: Alcarràs

- Idioma Original: Català

- Any: 2022

- Durada: 2 hores

- País: España

- Direcció: Carla Simón

- Guió: Arnau Vilaró

- Música: Andrea Koch

- Repartiment: Jordi Pujol Dolcet, Anna Otín, Xenia Roset, Albert Bosch, Ainet Jounou, Josep Abad, Montse Oró, Carles Cabós, Berta Pipó

- Productora: Avalon P.C, Elastica Films, Vilaüt Films, Kino - Produzioni, Movistar+, RTVE, TV3

- Gènere: Drama documental

- Sinopsi: La família Solé, conrea una gran extensió de terres a Alcarràs, un petit poble rural de Catalunya on viuen des de sempre, però els temps están canviant i a finals d'estiu les sedes vides canviarán per sempre.

CRITICA PERSONAL:

L'11 de maig de 2022 vaig anar a veure aquesta pel·lícula al cinema Yelmo de Tarragona amb tres companyes de cultura audiovisual, aquesta em va sorprendre de moltes maneres, però no em va deixar indiferent.

Pel que fa a la part tècnica, he pogut observar una postproducció molt senzilla a la vista de l'espectador, a causa de la poca edició de color, els pocs talls de càmera a les escenes, un moviment de càmera natural, plans subjectius... Tots aquests recursos aporten una gran naturalitat i ajuden a trencar la quarta paret i introduir-te en la vida dels personatges.

Això també ha sigut possible, gràcies al bon estudi de la vida agrícola i rural de poble que ha realitzat l'equip, ja que m'he pogut sentir totalment identificada i m'ha portat records de la meva família, els meus avis, les tardes collint olives, la manera de parlar de poble... captivant totalment al públic català i de poble d'una manera excel·lent.

El treball dels actors també s'ha de dir que és sorprenent, quasi he pogut sentir-me dins la família gràcies a la seva proximitat i la seva manera de parlar tan natural i gens forçada. Pel que fa a la il·luminació en escenes dins la casa, m'he pogut fixar que aquesta era una llum tènue i càlida, aportant un sentiment de seguretat molt satisfactori.

Però per acabar amb la part més tècnica, he de dir que encara que el contingut fos impecable, la durada d'aquest potser era massa extens.

Pel que fa al contingut, m'ha agradat molt que per fi es representés el món agrícola català i que aprofitin per reivindicar un problema actual que s'està vivint malauradament, el poc valor al treball dels petits sectors agrícoles, l'explotació de macro cultius i el favoritisme d'aquest envers els aliments de qualitat i finalment, el patiment d'aquestes famílies amb les plagues d'animals, les séquies, les inundacions...

M'ha fascinat la manera de tractar aquest punt amb una proximitat impecable i una claredat evident, però malauradament no tot és positiu, també sento que encara ser un tema molt important, s'ha fet una trama molt lenta en la qual, per molt que estiguessis pendent d'aquesta, moltes vegades els ulls em tancaven per falta d'algun conflicte més enllà que el propi o els petits conflictes personals. Això també pot ser per culpa de la sobreexplotació de pel·lícules amb molta acció i un contingut molt més irreal, però així és com m'he sentit al respecte.

Per a mi, els finals a les pel·lícules són extremadament importants, i a mi aquest m'ha agradat molt, sobretot el fet que fos un gran pla general de la casa i la meitat dels camps de cultiu destruït, ja que no planteja un final feliç, si no obre la porta a crear una solució per aquest problema real que estem patint.

En conclusió, aquesta pel·lícula és una oda a la nostra terra rural, a una terra que a poc a poc s'està esvaint i que en un temps, si no s'actua, ens canviarà la vida a tots.

Tant els petits conflictes dels personatges com el conflicte principal ens ensenya que tenim una terra molt important que cuidar, és a dir, la pel·lícula ha creat un impacte, ja que com bé he dit en un principi, no ens ha deixat indiferents.